TESTIMONIS

NORA MULAY (Wilaya Smara)

Va néixer el 1995 a la Wilaya d’Auserd, però aviat es va instal·lar al campament d’Smara. La primera vegada que va visitar Barcelona va ser el 2003, amb el projecte “Vacances en Pau“, amb el que va seguir participant entre els set i els deu anys per venir a passar l’estiu amb una família d’acollida catalana. Finalment, el 2009 es va poder instal·lar a Barcelona per estudiar Administració. Actualment viu a Sant Boi i participa activament amb totes les iniciatives per donar a conèixer a Catalunya la situació que es viu als Campaments de Refugiats sahrauis. Un cop l’any intenta visitar a la seva família, a qui troba a faltar i amb qui espera poder-se instal·lar algun dia al Sàhara Occidental. 

GABULA BUHALI BAEHIN (Wilaya Ausserd)

Va néixer cap als anys 50, a l’antiga colònia espanyola. Parla amb nostàlgia de la seva juventut, que defineix com una època de tranquil·litat, alegria i felicitat. Recorda el so del mar, ja que passava gran part del seu temps a prop de les onades. Des del 1975 ja no l’ha tornat a veure. Explica amb pena i ràbia com el 1975 la seva vida va canviar de forma radical, quan el Marroc va entrar al Sàhara Occidental. Van fugir durant 5 mesos caminant pel desert, fins que es van instal·lar a prop de Tindouf (Argèlia). Ella va ser una de les primeres dones que van construir els campaments de refugiats, mentre els homes lluitaven en una guerra que es va “acabar” el 1991. Des de llavors espera que la comunitat internacional reconegui el seu dret a tornar a casa. 

HAREIRA MOHAMED (Wilaya Boujdour)

Responsable de Cooperació de la UJSARIO (Unió de la Joventut de SAguia el Hamra i RIo de Oro), entitat creada el 1984 pel Frente Polisario per donar suport als joves sahrauis des del punt de vista social i polític, tan a nivell local com internacional. Va viure durant diversos anys a Andalusia, però reconeix que, malgrat que les condicions de vida a Europa són molt millors, volia tornar als campaments i lluitar des d’allà, amb la seva gent, pel reconeixement dels seus drets. Viu preocupada per la manca d’oportunitats que tenen els i les joves sahrauis a les Wilayes, les poques opcions que tenen de progressar i per les infiltracions que, segons ella, realitza el Marroc per perjudicar la joventut introduint drogues als campaments. Avisa que aquesta situació, juntament amb la proliferació de les noves tecnologies (que permeten a la població veure com es viu fora), està portant a la joventut a pensar, de nou, en la lluita armada com la única solució possible per resoldre el conflicte que estan vivint. 

MINETU LARABAS SUEIDAT (Wilaya Boujdour)

Va néixer el 1984 als campaments de refugiats i va estudiar anglès. Des del 2010 es va implicar amb diverses organitzacions per lluitar pels drets del poble sahraui i el febrer del 2019 va ser escollida Secretària General de la UNMS (Unión Nacional de Mujeres Saharauis). Es sent profundament agraïda per l’oportunitat que ha tingut de viatjar per donar a conèixer la situació del poble sahraui, un fet que li ha permès intercanviar experiències i conèixer persones i cultures d’arreu del món. Defensa amb contundència que el poble sahraui és una de les cultures on més es respecta a la dona, que gaudeix de la llibertat d’escollir quin paper vol fer a la societat: mare, treballadora, activista o totes les opcions a la vegada. Els darrers anys de la seva vida els ha dedicat exclusivament a la seva feina, però reconeix que té ganes de poder formar una família, sense deixar mai la seva lluita per aconseguir tornar al Sàhara Occidental i per reivindicar i defensar el rol de la dona sahraui. 

MUNNA MAHMOUB MOULUD (Wilaya Ausserd)

Va néixer el 1990. Té dues germanes i dos germans. Es va casar amb 24 anys i des de llavors ha tingut tres filles, que van néixer el 2014, el 2016 i el 2018, respectivament. Actualment el seu marit treballa a Europa i els envia diners de forma regular. Ella és mestressa de casa i lluita per aixecar la família, mantenint l’ordre i la neteja de la llar (en una lluita diària contra la sorra del desert), fent el menjar i tenint cura de les seves filles. Destaca que viure al desert és una tasca dura i difícil; la seva fe en déu i la confiança en el poble sahraui fan que cregui que el somni de tornar al seu país aviat es pugui fer realitat.  

MAYUBA NAYMA SIDI MOHAMED (Wilaya Ausserd)

Els campaments sahrauis s’organitzen en tres nivells administratius: barris, Daires i Wilayes. La gran majoria estan dirigits per dones, perquè van ser elles les que els van crear a finals dels anys 70. Els sahrauis es refereixen als Campaments de Refugiats com a Wilaya; a la vegada, cada campament es divideix en Daires, i cada Daira en barris. La Mayuba va ser escollida alcaldessa de la Daira Birganduz, a la Wilaya d’Ausserd, el passat 2017. El seu càrrec comporta la direcció dels quatre barris que configuren la Daira (dirigits, a la vegada, per 10 dones), i té la responsabilitat d’administrar un ambulatori, una llar d’infants i una escola. Defensa amb orgull aquest sistema organitzatiu dels Campaments, que atorga a la dona un paper molt més important que a la majoria de països. 

MINA BALI (Warzazat, Sàhara Occidental, territoris ocupats)

Va néixer el 1973, just abans de la “Marxa Verda”. El seu pare va morir quan ella era molt petita, i la seva mare (que ja s’oposava a l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental), la va educar per defensar la cultura i la llibertat del seu poble. Recorda que a casa es parlava sovint de la situació que vivia el seu país i s’escoltaven cançons sahrauis que reivindicaven la llibertat del seu poble. A poc a poc es va començar a implicar en la lluita política, sempre pacífica, per demanar la independència del Sàhara Occidental. El 9 de gener del 1990 l’exèrcit marroquí la va segrestar per primera vegada. Des de llavors ha patit nombroses tortures i diversos segrestos més, però ella segueix decidida a donar a conèixer la situació del Sàhara Occidental arreu del món i a lluitar des dels territoris ocupats, plantant cara a l’exèrcit marroquí. Explica que sovint s’han de reunir de forma clandestina i que organitzen manifestacions gairebé en secret, perquè el Marroc les prohibeix i les reprimeix amb duresa. Va visitar per primera vegada els Campaments de Refugiats el 2011, i va admirar la fortalesa dels sahrauis que hi viuen, resistint per poder tornar en llibertat a la seva terra. Està decidida a seguir amb la seva lluita, però té por que la seva activitat posi en perill a la seva família. 

AICHA BABET (Sàhara Occidental, territoris ocupats)

Va néixer el 1996 als territoris ocupats. Explica que a l’escola no es fa cap menció al poble sahraui, i que només es parla del Marroc. Malgrat que de ben petits no existeixen prejudicis entre els marroquins i els sahrauis (que estudien barrejats), a mesura que es  fan grans comencen a rebre insults o actituds de menyspreu per part dels nens i nenes marroquins, que els tracten amb superioritat, sense que els professors i professores facin res per impedir-ho. Té la família dividida entre els territoris ocupats i els Campaments de Refugiats, que va poder visitar per primera vegada el 2011, gràcies a uns viatges que organitzava l’ONU. La relació entre els familiars és molt difícil, perquè les comunicacions estan molt limitades i controlades pel Marroc. Actualment està estudiant cinema i vol utilitzar l’audiovisual com una eina més de conscienciació i difusió del conflicte que estan vivint. 

PEGIA MAHMUD (Wilaya Ausserd)

Professora d’espanyol a la Wilaya d’Ausserd, a l’escola Madrid.  Des de ben petita tenia la voluntat d’ajudar als companys i companyes de classe; per a ella aprendre i formar-se és fonamental per gaudir d’una vida plena i per tenir més oportunitats de creixement personal i professional. Considera que aprendre idiomes pot obrir moltes portes: en aquest cas, l’espanyol permet als estudiants poder anar a completar la seva formació a Espanya o a Cuba, dos Estats que tenen programes d’ajuda per a la joventut sahraui. Denuncia que les condicions educatives als campaments són molt complicades: hi ha molt bona voluntat i predisposició per part dels equips docents, de les famílies i dels propis alumnes, però els falten molts recursos per a poder educar en millors condicions. Intenta que els joves i les joves tinguin inquietuds i que lluitin per anar a estudiar a Algèria o a d’altres països del món, per donar a conèixer la situació del Sàhara, adquirir nous coneixements i tornar als campaments per intentar que les noves generacions puguin tenir un futur millor. 

BEGIA SUELAM (Wilaya Boujador)

El 2013 va descobrir el voleibol, i des d’aquell moment no ha deixat de practicar aquest esport. Actualment és la responsable del voleibol femení a la Wilaya de Boujador. Organitza entrenaments i partits entre les diverses Daires del campament i fins i tot competicions entre les diverses Wilayes. Considera que l’esport és molt important, perquè es tracta d’una activitat que permet a les dones evadir-se de les responsabilitats i dels treballs del dia a dia, desconnectar, conèixer i relacionar-se amb altra gent i millorar la seva pròpia salut. La majoria de les noies que s’apunten tenen entre 18 i 30 anys, i cada equip està format per un nombre diferent de jugadores (la majoria tenen entre 6 i 12 participants). Guanyar les competicions que s’organitzen produeix una gran satisfacció entre les jugadores, però reconeix que en el seu cas, la victòria no és el més important: participar en aquestes activitats esportives és totalment voluntari, i és més important la relació social que es produeix que la victòria o la derrota en els campionats. El seu somni és jugar algun dia a voleibol a la platja del Sàhara Occidental i aconseguir que la selecció nacional sahraui pugui disputar partits oficials a les diverses competicions internacionals.