CAMPAMENTS

A prop de la ciutat algerina de Tinduf hi ha els campaments de refugiats sahrauís des de 1975. Actualment hi viuen aproximadament 300.000 persones, gràcies a l’ajuda d’Algèria i de diversos organismes internacionals. La seva capital administrativa és Rabouni, població on es troben els serveis de protocol, la presidència, els ministeris i les administracions dels serveis públics de la RASD (República Àrab Sahraui Democràtica), a més del Front Polisario, les dependències de l’ACNUR i d’algunes ONG.

La població es divideix en diversos campaments (anoments Wilaya); cada campament s’estructura en nuclis menors de població (anomenats Daires), que a la vegada es divideixen en barris. Tots els noms de les Wilayes i les Daires reben el nom de localitats del Sàhara ocupat:

Al-Aaiun: Daora, Edchera, Bu-Craa, Amgala, Hagunía, Güelta-Zemmur

Auserd: Aguenit, Zug, La Güera, Tihla, Mijic, Bir Ganduz

Smara: Mahbés, Bir Lehlú, Farsía, Echdería, Tifariti, Hausa

Dakhla: Ain el Beida, Bir Nzaran, Bojador, Gleibat el Fula, Argub, Um Dreiga, Yreifia

Bojador (antic  27 de Febrero): 27 de Febrero, Akti, Lemsid.

La majoria de la població dels campaments està constituïda per dones i nens. La major part dels homes estan mobilitzats en zones alliberades. Les dones tenen al seu càrrec la pràctica totalitat de la vida social i econòmica dels campaments, recuperant així el paper preponderant que exercia en la societat nòmada. L’emancipació de la dona saharaui resulta excepcional en comparació d’altres països musulmans.

Les condicions de vida són dures. Els Campaments de Refugiats Sahrauís estan situats en un lloc del desert anomenat Hamada. Aquest indret es caracteritza per l’enorme variabilitat tèrmica entre els dies i les nits, amb temperatures que a l’estiu superen amb facilitat els 50 graus a l’ombra, i que a l’hivern baixen per sota dels zero graus a les nits. Aquesta situació climàtica és acompanyada per la manca quasi absoluta de pluges. Els habitatges es construeixen amb tendes de campanya proporcionades per l’ACNUR. A cada tenda (que els saharauis anomenen “jaima“), se li afegeix amb freqüència una petita peça construïda amb toves i que fa les funcions de cuina. També s’hi han afegit altres construccions amb toves, que fan les funcions d’habitacions d’hivern i que solen definir un petit quadre de sorra a manera de pati interior.

A causa del llarg període que la població porta a la zona, però, s’ha aconseguit cobrir les necessitats bàsiques, amb la construcció d’escoles i hospitals. Tanmateix, persisteixen serioses preocupacions sobre la situació de drets humans i sobre qui n’és el responsable davant d’eventuals violacions.

A més dels campaments de refugiats, els sahrauis es divideixen en les següents zones:

· Territoris ocupats: el 75% del territori del Sàhara Occidental, ocupat pel Marroc. Allà hi viuen 200.000 sahrauís, que conviuen amb 500.000 colons marroquins (dels quals 200.000 són policia i exèrcit).

· Territoris alliberats: 25% del territori del Sàhara Occidental, controlat pel Front Polisario. Allà hi viuen pocs sahrauís, a causa de la gran quantitat de mines antipersones i anticarros (es calcula que poden haver uns 10 milions d’explosius en aquesta zona).

· Diàspora: Països d’arreu del món on viuen sahrauis, la major part a Espanya i Cuba. Aquesta població es converteix en “ambaixadora” del conflicte sahrauí, donant veu i recordant el conflicte que estan vivint.

Font: https://www.saharadempeus.cat/ i https://ca.wikipedia.org/wiki/Camps_de_refugiats_de_la_prov%C3%ADncia_de_Tindouf