CONFLICTE

Els antecedents

El territori de l’actual Sàhara Occidental era poblat per grups de raça negra, fins que al segle VIII els berebers van expulsar-los de la zona. Al s. XIII el Sàhara va ser ocupada per un poble àrab beduí, els Beni Hassan (procedents del Iemen), que després de molts enfrontaments es va fusionar amb el poble Sanhaja. És a partir d’aquesta unió de pobles que el Sàhara Occidental queda arabitzat i es configura el territori i la cultura que avui en dia coneixem com sahrauí.

La colonització

A la conferencia de Berlin de 1884, on els països europeus es van repartir el continent africà, l’Estat espanyol va aconseguir, entre altres, el control del Sàhara, que passà a anomenar-se el Sàhara Espanyol. El 1949 el geògraf Manuel Alia Medina va descobrir en aquest territori el jaciment de fosfat a cel obert més gran del món, oferint així un gran negoci a la potència colonitzadora. Finalment, el 1958 Espanya va declarar el Sàhara com la província número 53.

El 20 de desembre de 1965 l’ONU proclama el dret a l’autodeterminació del Poble Sahrauí i demana a Espanya que agilitzi la seva descolonització. Anys abans, el rei del Marroc havia manifestat la seva intenció d’annexionar els territoris del Sàhara Occidental. L’any 1968 neix el Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Mohamed Sidi Brahim «Basiri». El moviment aconsegueix unir gran part de la població en una sèrie de manifestacions que són fortament reprimides. El 10 de maig de 1973 es va funda el Front Popular d’Alliberament de Saguia el Hamra i Riu d’Or, més conegut com «Front Polisario». Es constitueix com un moviment d’alliberament nacional, que lidera la lluita en tots els camps: popular, militar, polític i diplomàtic.

Finalment, el 6 de novembre de 1975, aprofitant que Franco agonitza, el rei del Marroc llança la «Marxa verda» sobre el Sàhara Occidental, en la qual 350.000 marroquins creuen la frontera des del Marroc mentre l’exèrcit inicia una invasió militar. El 14 de novembre del mateix any el Govern espanyol d’Arias Navarro va signar els «Acords Tripartits de Madrid» pels quals Espanya lliura el territori del Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània. El 26 de febrer de 1976 Espanya va retirar les seves tropes del territori, abandonant el Sàhara Occidental i els sahrauís. En aquell moment comença l’exili de milers de ciutadans (encara amb document nacional d’identitat espanyol), que fugen mentre l’exèrci marroquí bombardeja el territori amb fòsfor i napalm. Després de caminar durant mesos pel desert, s’assenten en camps de refugiats a Tindouf (Algèria).

La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i la guerra

El 27 de febrer del 1976 a Bir Lehlu, els sahrauís encapçalats per Saied Lulei El Uali van proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i l’Exèrcit Popular Sahrauí d’Alliberament (el Front Polisario), va declarar la guerra al Marroc i Mauritània, que es van repartir el territori. El 9 de juny de 1976 El Uali va morir en combat; es converteix en màrtir i la seva figura esdevé venerada pels sahrauis, que sumen encara més efectius per continuar amb la lluita.

El 5 d’agost de 1979 es va signar l’acord de pau entre la RASD i Mauritània, amb l’expressa renúncia de Mauritània a les seves reivindicacions territorials sobre el Sàhara Occidental. El 1980 el Marroc (amb ajuda d’Israel i França), va començar a construir un mur per dividir el Sàhara en dues parts; és el que es coneix com “el mur de la vergonya“.

La guerra amb el Marroc va durar fins el 1991. En aquell moment intervé les Nacions Unides i s’aconsegueix un alto le foc. Es crea la MINURSO (missió de Nacions Unides pel Referèndum del Sàhara Occidental) amb el compromís de tots dos bàndols de que a l’any 1992 es celebraria un referèndum d’autodeterminació. Amb l’argument que el cens de la població que ha de votar no està clar, el Marroc no ha autoritzat mai la seva celebració. Actualment la situació segueix encallada en el mateix punt que a finals dels anys 70; la població sahraui segueix vivint en camps de refugiats i el referèndum promès pel 1992 encara no s’ha pogut realitzar.

Font: https://www.saharadempeus.cat/

Més informació: https://www.parlament.cat/document/intrade/319784